dilluns, 15 de març de 2010

Comparació amb els mitjans de comunicació


Aspectes en comú:

- Tots tres són mitjans de comunicació de masses.
- Fan possible la comunicació social.
- El missatge ho reben moltes persones (audiència).
- Són adaptables a les necessitats de l'audiència.
- Hi participa un emissor i un receptor.
- Busquen fins econòmics.
- Tenen la intenció d'informar, d'entretenir i de comunicar.

Aspectes diferents:

TELEVISIÓ

RÀDIO

PREMSA ESCRITA

Canal visual i auditiu

Canal auditiu. El receptor comprèn amb l’oïda la informació.

Canal visual. El receptor llegeix la informació amb els ulls.

La major part de programes encara que el temps entre l'enregistrament i l'emissió sigui molt breu, són en diferit.

La comunicació és efímera. Els sons només són perceptibles el temps que duren en l’aire.

La comunicació és duradora: Les lletres es graven en un suport estable i perduren.

És un element més del grup, de la família,

Acompanya el receptor a casa i li permet fer altres coses.

No deixa fer altres activitats en el mateix moment.

El llenguatge: compta amb el prestigi de la lletra impresa i per tant és elaborat.

Llenguatge radiofònic: Clar, directe, poc elaborat, i molt pròxim a la comunicació oral interpersonal.

el seu llenguatge específic és configurat per el directe. La informació és visual.

El lector en controla l'exposició. Els receptors del missatge poden consumir-los en el moment més oportú, segons els seus gustos, interrompre'l quan vulguin, etc. A més a més, dóna la possibilitat de retornar en qualsevol moment a aprofundir sobre el que s'ha rebut

El lector no controla l’exposició. El receptor està obligat a comprendre el text en el moment de l’emissió i tal i com s’emeti.

El lector no controla l’exposició. El receptor està obligat a comprendre el text en el moment de l’emissió i tal i com s’emeti.


La pública és gratuita però també hi ha de pagament.


És gratuita


La majoria són de pagament però hi ha alguns gratuits.