diumenge, 4 d’abril de 2010

Les ficcions informatives: un experiment social o una irresponsabilitat periodística?

Aquest article va ser escrit per Raquel López i publicat al diari digital 3cat24.cat. La informació que se’ns dóna en aquest article la podem relacionar amb els continguts d’aquest segon bloc.

http://www.3cat24.cat/noticia/569567/societat/Les-ficcions-informatives-un-experiment-social-o-una-irresponsabilitat-periodistica

L’article ens parla de les ficcions informatives, és a dir programes que emeten una informació de gran impacte i rellevància per a la societat i que és fan passar per històries i situacions reals però en realitat són falses. Aquests programes ficticis es justifiquen afirmant que aquests simulacres són un exercici per veure quina és la reacció de la societat davant d’aquests fets i aconseguir aprendre de la situació per si algun dia passa de veritat. Però aquest argument és molt criticat per la majoria de la població i es molta gent la que està en contra d’aquests programes perquè són considerats un engany.

Aquest article, doncs, el podem relacionar amb els continguts del tema 2 ja que al punt 3.7 se’ns parla de la manipulació dels mitjans de comunicació, més concretament de la televisió. Així doncs, en aquest punt ens diu que els mitjans de comunicació ens manipulen, és a dir, ens fan creure que una cosa ha existit quan en realitat és falsa i que al llarg de la història s’ha aconseguit demostrar que els programes informatius han modificat imatges amb el pròposit de mentir (tal com mostra Raquel López al seu article). Però també ens diu que manipular no es només retocar o modificar imatges sinò que també parlem de manipulació quan els informatius només mostren aquella part de la realitat que més afavoreix els seus interessos propis i amaguen allò que els perjudica.

Un altre aspecte a destacar, tant de l’article com dels apunts, és que nosaltres tendim a creure tot allò que veiem a la televisió per la força de les imatges. Pel simple fet de que estem veient imatges d’un fet ens el creiem de manera espontània (si ho estic veient, m’ho crec), perquè les imatges comuniquen moltes coses i tenen la capacitat de disparar la nostra emotivitat i perquè de manera general tendim a creure tot allò que ens comuniquen els mitjans de comunicació. Per tant, hem de ser crítics davant de la informació que se’ns presenta i no creure tot allò que ens diuen.

Per altra banda, com a opinió personal, crec que els mitjans de comunicació s'aprofiten de nosaltres i ens manipulen per fer-nos creure allò que és del seu interés. I en el cas de les ficcions informatives és una indignació que els mitjans de comunicació, que ens haurien d'informar de manera objectiva d'allò que en realitat succeix, ens enganyin d'aquesta manera.