Recomanació del Parlament europeu sobre "Educació Mediàtica"

http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?language=ES&type=IM-PRESS&reference=20081216IPR44614

El Parlament europeu suggereix introduir l’assignatura d’educació mediàtica a tots els nivells de l’educació escolar. Aquesta decisió es va prendre a partir d' un informe que va ser aprovat per la gran majoria dels diputats. També es proposa millorar les infraestructures a les escoles per tal que tots els nens i nenes tinguin accés a Internet, així com també es proposa l’alfabetització mediàtica dels adults. També destaca que l’educació mediàtica és molt important a les escoles d’educació especial ja que els mitjans de comunicació superen alguns dels obstacles de moltes discapacitats. D'altra banda, ens diu que aquesta educació mediàtica ha de començar a les llars i per tant es molt necessari l'alfabetització dels adults.

Avantatges i inconvenients: Aquesta assignatura tindria certs avantatges ja que és molt important que impulsem els mitjans de comunicació a les escoles perquè els nens i nenes es facin servir d'ells i puguin desenvolupar-se en la nostra societat canviant i així evitar l'analfabetisme mediàtic. D'altra banda, també és molt important perquè farem desenvolupar ,en els nostres alumnes, un pensament crític i no es deixaran manipular per aquests. També, i tal com diu aquesta notícia, és molt important treballar l'alfabetització mediàtica en els adults ja que aquests tenen un paper decisiu en la creació d'hàbits d'utilització dels mitjans de comunicació dels seus fills. Pel que fa als inconvenients, considero que n'hi hauria molt pocs però un d'ells serien els recursos econòmics ja que aquesta assignatura requereix una despesa econòmica per tal de dotar els alumnes de bones infraestructures.

Manifest per l'educació en comunicació

http://aulamedia.wordpress.com/manifest-per-l’educacio-en-comunicacio/

El manifest per l’educació en comunicació ens diu com a introducció que cada cop la nostra societat està canviant més i que tenim poc control sobre els processos que definiexen el marc d’aquesta vida actual, com la globalització o la tecnologia. També en diu que aquests canvis tecnològics i comunicatius requereixen un nivell de responsabilitat social i personal que no tenim.

D’altra banda, ens diu que l’educació actual resta impassible davant d’aquests canvis. Per tant, aquest manifest pretén plantejar nous instruments educatius, proposar camins per redissenyar l’educació i formar professorat amb projectes basats en les noves formes de comunicació. Amb l’objectiu d’ oferir als alumnes la possibilitat d’estar ben informats , d’estar preparats per intervenir i desenvolupar-se en la nostra societat canviant i , per tant, evitar l’analfabetisme mediàtic

Per aconseguir tot això plenteja diferents línies d’actuació:

1. La urgent necessitat d’establir un temps-espai per l’Educació en Comunicació a l’ensenyament obligatori. I es proposa començar per un taller setmanal a l’Educació Primària.
2. Disposar de tecnologia audiovisual en tots els centres docents.
3. Impulsar programes de formació del professorat i d’assessorament als centres docents en el camp de l’Educació en Comunicació.
4. Impulsar convenis de col·laboració entre mitjans de comunicació.
5. Elaborar, per part de professionals del món educatiu i de la comunicació, material didàctic per a l’Educació en Comunicació i que doni lloc a l’anàlisi crítica dels continguts.
6. Incorporar professionals de la comunicació als projectes i programes d’alfabetització destinats a tota la ciutadania.
7. Utilització i aprofitament dels diversos recursos infrastructurals de comunicació.
8. Acompanyar la figura del docent amb suports professionals complementaris per al ple desplegament de l’Educació en Comunicació.
9. Plantejar nous models comunicatius.
10. Crear consells educatius en els mitjans de comunicació que representin un marc per a la cooperació entre les institucions mediàtiques, educatives i familiars, on es vetlli pels drets de la infancia i la joventut.

"LLibre Blanc: L'educació en l'entorn audiovisual"

http://www.cac.cat/web/recerca/quaderns/hemeroteca/detall.jsp?NDg%3D&MQ%3D%3D&Jyc%3D&MTM%3D

Actualment i cada cop més els mitjans de comunicació tenen un impacte molt gran en la vida dels nens i joves. A més a més les tecnologies també estan en constant progrés i això fa que aquestes ofereixin noves possibilitats i oportunitats per a l’educació. Per això, aquest llibre blanc pretén aconseguir un entorn audiovisual conseqüent amb els valors ètics i educatius d'una societat democràticament avançada. Però per aconseguir això ens diu que hem d’actuar entorn 3 dimensions: la protecció de la infància i la joventut, la política audiovisual en relació amb els infants i joves i la política educativa.

Els 20 punts de conclusió estan relacionats, doncs, amb el món de l’escola i de l’educació. Però, al meu parer, els tres que em semblen més interessants des de la perspectiva de l’escola són:

Punt 5: Alguns dels continguts audiovisuals són caracterizables com a continguts de risc perquè suposen un perill potencial que pot o no tenir conseqüències directes o indirectes en la formació dels teleespectadors i teleespectadores.

En aquest punt es fa referència a què molta de la programació que veuen els nens i nenes no és l’adient per a la seva edat. Com a mestres hem de tenir en compte això i saber el que veuen els nostres alumnes ja que moltes vegades això influeix en la seva manera de comportar-se, en els seus valors, actituds, entre d’altres. També proposar treballar això a les aules i fer crítics als nostres alumnes per tal que vegin continguts televisius adients i plens de coneixements, cultura, valors, etc. I no deixar-nos “hipnotitzar” i “manipular” per aquesta.

Punt 17: S'observa un divorci entre la televisió i l'escola resumible en els punts següents:

• Els valors que ha de transmetre l'educació no són els que apareixen i es fomenten a través de la televisió.

• La inèrcia de la pedagogia tradicional no subministra mètodes adequats al nou entorn audiovisual.

• El consum il·limitat de televisió inevitablement deixarà poc temps per a l'estudi o per al descans nocturn.

Aquest punt és molt complet i ens fa referència a diversos aspectes importants a tenir en compte des del vessant de l’educació. Primerament ens diu que els valors que es trasmeten a l’escola i als mitjans de comunicació no es corresponen. Així doncs, moltes vegades els mitjans de comunicació estan més preocupats en veure els nens com a consumidors que en complir la seva funció educadora i no pensen en ells com persones a les quals cal formar en valors, coneixements, sabers...i això com a mestres ho hem de tenir en compte (aquest fet ho podem relacionar amb el tema 3). Per altra banda, també ens diu que la pedagogia tradicional no impulsa mètodes per a les noves tecnologies. Això també és molt important ja que com a futurs mestres i en una societat tecnológicamente cada cop més avançada hem d’impulsar nous mètodes que permetin entorns rics audiovisuals ja que els nens i nenes s’han de fer servir d’ells per poder desenvolupar-se actualment en la nostra societat i també en un futur. Per altra banda, també ens diu que el consumisme excessiu de televisió fa que els nens destinin poc temps a l’estudi o al descans. Això és important perquè hem de fer conscients als pares que els nens i nenes han de descansar i destinar temps a l’estudi i que per tant és molt important el control patern alhora de veure la televisió.

Punt 11: Per a la indústria audiovisual, els nens i nenes són uns consumidors especialment llaminers i fàcils de manipular, la qual cosa es posa en relleu en les campanyes mediàtiques i publicitàries que acompanyen la programació televisiva en general.

Aquest punt és important tenir-lo en compte ja que hem de fer conscients als nostres alumnes de què la televisió ens manipula i moltes vegades ens fa creure coses que no són reals i també que han de ser crítics i saber que tot allò que surt a la televisió no és el millor, però ens ho mostren així per tal de fer-nos grans consumidors.

Anàlisi d'un anunci de televisió

El video que he escollit per fer l'anàlisi és l'anunci de la botiga IKEA. Al vídeo ens mostra una sèrie de parelles que se'n van a viure juntes i que s' instal.len en el nou pis (en el dormitori). L'anunci mostra parelles molt enamorades.

Aspectes formals: L'anunci es desenvolupa en diferents escenaris, més concretament en diferents dormitoris i va canviant depenent de les persones que surten. Els dormitoris que apareixen estan molt ben decorats, són grans i amb molt mobiliari. Els personatges que apareixen són homes i dones d'una franja d'edat d'entre els 20-50 anys ja que és a les persones a les quals va destinada l'anunci. Durant tot l'anunci sona una música "No puedo vivir sin ti" ja que la lletra aquesta cançó està relacionada amb el que vol mostrar l'anunci: parelles que se'n van a viure juntes perquè s'estimen molt i perquè poden fer-ho. Al final de l'anunci es sent una veu en off que diu: "Donde cabe uno caben dos", mostrant d'aquesta manera el que vol reflectir l'anunci: que amb IKEA és fàcil poder independitzar-se i anar a viure en parella.

Contingut: Aquest anunci no et ven cap producte de manera directa sinò que el que pretén és que de manera indirecta l'espectador tingui les ganes d'anar a viure amb la parella i de comprar en IKEA perquè és fàcil i econòmic (ja que la majoria de parelles que surten són joves). També en el fet de que sortin diferents dormitors molt ben decorats transmet les ganes de comprar al IKEA. També tal i com diu al dossier es mostra de manera ímplícita que si compres en IKEA tindras una vida feliç i meravellosa amb la teva parella.

Valoració personal: Aquest anunci m'agrada perquè tal i com he dit abans no et ven el producte de manera directa. Al públic al qual va destinat l'anunci és a homes i dones d'una franja d'edat entre els 20-50 anys (que és aproximadament l'edat que tenen els personatges que surten al anunci) ja que són les persones que disposen d'un cert poder adquisitiu per poder independitzar-se , canviar-se de domicili i de comprar mobles.

Reflexió dels valors que es transmeten a l'escola i als mitjans de comunicació

Els mitjans de comunicació són importants agents educatius com a difusors d'una educació informal que normalment resulta contrària al que s'ensenya a l'escola. Els mitjans de comunicació exerceixen una gran influència en el pensament dels seus consumidors, especialment entre els nens i els joves. Tal i com s'ens diu al dossier, els mitjans de comunicació ens presenten uns models determinats que afavoreixen la transmissió de determinats valors sovint relacionats amb el consumisme, amb els rols socials, amb objectius de la nostra vida... Així doncs, moltes vegades els mitjans de comunicació estan més preocupats en veure els nens com a consumidors que en complir la seva funció educadora i no pensen en ells com persones a les quals cal formar en valors, coneixements, sabers...

Els mitjans de comunicació, doncs, transmeten molts valors i coneixements i això al meu parer és positiu però a la vegada negatiu ja que avui dia la majoria de programes presenten un contingut molt poc apropiat per als nens i els valors que es transmeten en aquests no potencien formar a les persones en cultura, valors, sabers....

Així doncs jo crec que actualment els valors que es transmeten a l'escola i als mitjans de comunicació són bastant contraris ja que a l'escola es pretén formar persones amb coneixement, valors, cultura, habilitats socials... en canvi, actualment els mitjans de comunicació estan més preocupats en vendre'ns un determinat producte o de difondre'ns una determinada idea, sovint molt relacionat amb el consumisme.

Per concloure, dir que tal i com ens diu el dossier és molt important que com a mestres siguem capaços de llegir més enllà del missatge explícit que ens presenten els mitjans de comunicació, ser crítics i no creure que tot allò que veiem als mitjans de comunicació és el que passa realment ja que com vam veure al dossier de continguts del tema 2, moltes vegades els mitjans de comunicació ens manipulen per fer-nos creure allò que els interessa pel seu propi benefici.

Anàlisi personatges de la sèrie Lost (Perdidos)

En aquesta activitat descriuré tres dels personatges principals de la sèrie Lost (Perdidos) que actualment s'emet a Cuatro els diumenges per la tarda. Aquests personatges són descrits segons "la pauta d'anàlisi de personatges" del dossier de continguts del tema 3.

Tots aquests personatges,tal i com diu al dossier, són reals i creibles i per tant són humans, imperfectes i a vegades contradictoris.

Jack Shephard

1. Indicis externs: És un home d'uns 35 anys. És alt, fort, té els ulls marrons i és atractiu.

2. Indicis interns: Jack és molt racional i li costa confiar només en la fe. Li és molt difícil ignorar i deixar les coses passar. Intenta solucionar els conflictes civilitzadament i

fent-se servir de la lògica, però no dubta a utilitzar la violència quan és necessari. Té l'habilitat per a resoldre problemes a través de la raó i amb la qual cosa reacciona bé davant els conflictes. A més Jack és generós, gentil, just, sensible, intel.ligent, valent, humil, moral, i molt lleial.

3. El seu rol: Jack és el primer personatge que apareix a la sèrie. Jack és un important neurocirugià i a causa d'això i de la seva manera de ser, pren el paper de líder a la illa. Així doncs, Jack lidera l'organització dels supervivents, gestiona els primers conflictes i resol qualsevol circumstància d' assistència mèdica. Jack ho passa molt malament quan no pot salvar a les persones que vant morint al llarg de la sèrie i a causa d'això es sent molt culpable i frustrat. Les relacions amb els seus companys es van complicant a mesura que avança la sèrie. Al principi Jack no te problemes amb ningú i s'entén amb tothom però més endavant tindrà conflictes amb diferents personatges, sobretot amb Sawyer.

A mesura que avança la sèrie Jack s'enamora de Kate i aquesta és una de les causes de la seva rivalitat amb Sawyer. Així doncs, Jack, Kate i Sawyer protagonitzen un triangle amorós.

Jack Shepard transmet la manera de ser d'una persona molt generosa, que es preocupa molt per els altres i que intenta ajudar sempre que sigui possible.

James Ford "Sawyer"

1. Indicis externs: És un home d'uns 35 anys. És alt, fort, té el cabell ros i té els ulls clars. És caracteritza per ser un dels personatges més atractius de la sèrie.

2. Indicis interns: A causa de la seva dura infància Sawyer és un home que es mostra, al principi, molt egoísta en les seves accions. A mesura que avança la sèrie mostra una faceta més sensible i generosa però només amb les persones que per ell són de confiança. A més és rebel, avar, violent, solitari, dur, valent, inmoral, fred i egocèntric.

3. El seu rol: A la illa, Sawyer utilitza les seves habilitats per enganyar als demés i així aconseguir beneficis. És molt difícil conviure amb ell i no conta amb els altres per res. Actua segons els seus propis interessos. És bastant problemàtic i té conflictes amb molts dels personatges. A mesura que avança la sèrie es va enamorant de Kate i això fa que poc a poc el seu carácter canviï cap a millor. Manté una gran rivalitat amb Jack perquè els dos estan enamorats de Kate i perquè són molt diferents entre ells.

Sawyer transmet la manera de ser d'una persona molt tancada en si mateixa, egoísta, rebel i molt freda. Però alhora generosa i afectuosa amb les persones amb les qui té confiança.

John Locke

1. Indicis externs: John Locke és un home d’uns 60 anys. És calb, té els ulls clars i abans d’arribar a la illa era paraplègic i anava en cadira de rodes però quan arriba a la illa misteriosament pot caminar.

2. Indicis interns: John Locke és molt independent, solitari i s’involucra de ple amb tot el que té a veure amb la illa. És molt enigmàtic, aventurer i és un dels més preparats alhora de sobreviure en la illa. A més és optimista, dur, valent i té molta fe.

3. El seu rol: Juntament amb Jack és un dels líders ja que té molta habilitat caçant i es capaç de seguir qualsevol rastre. El seu pensament és molt racionalista i aquest entra en conflicte amb el pensament científic de Jack.

John Locke transmet la manera de ser d'una persona molt racional, aventurera i lluitadora per allò que creu.

Diferències entre dues notícies

En aquesta activitat hi han exposades dues notícies sobre el lideratge de la Lliga entre el Barça i el Madrid.

En aquestes dues notícies dels diaris "Sport" i "As" es pot veure clarament l'influència ideològica dels seus propietaris i dels redactors.

Al titular del diari "Sport" ja es veu clarament per quin equip és té preferències: el Barça. En aquesta notícia se'ns exposa com ha estat la trajectòria del Barça durant els ultims mesos i com creuen que finalitzarà la competició de lliga que, comptant amb el favoritisme cap al Barça, quasi asseguren que serà aquest el que la guanyarà. Per tant, no és una informació objectiva, tot i que les dades que aporten són completament verídiques, es pot entreveure el favoritisme ja que estan segurs de qui guanyarà i clarament es valora més al Barça que als atres equips. Pel que fa a les imatges que apareixen a la notícia, apareix una fotografia del Camp Nou ja que tota la notícia fa referència al Barça.

http://www.sport.es/default.asp?idpublicacio_PK=44&idioma=CAS&idnoticia_PK=701746&idseccio_PK=803

Pel que fa al diari "As", en el seu titular ja es veu que repten al Barça al campionat de Lliga. Durant tota la notícia se'ns explica com ha estat la trajectòria del Madrid durant els ultims mesos però a la vegada ens dòna informacions més allà del que és estrictament futbolístic " Por aquí pasó el Barça de las seis copas y se quedaron más de mil entradas sin vender. Ayer y pese a las vacaciones de Semana Santa, se colgó el primer cartel de 'No hay billetes' de esta temporada en El Sardinero". Per altra banda, molta informació que apareix és subjectiva i es veu clarament com estan a favor del Madrid i en contra del Barça " el Madrid sigue siendo, de largo, el club con mayor tirón popular del planeta Tierra. La vida es blanca".

http://www.as.com/futbol/articulo/futbol-barca-espero/dasftb/20100405dasdaiftb_27/Tes

Per tant, aquestes dues notícies parlen del mateix tema, de la Lliga de futbol. Però segons dos punts de vista molt diferenciats ja que segons les influències ideològiques dels seus propietaris i els seus interessos donen un enfocament o un altre de la notícia.En aquest cas, un afavoreix més al Barça i l'altre al Madrid.

No tots els fets són notícia

En aquesta activitat posaré exemples de diferents notícies que serveixin per il.lustrar cadascun dels criteris que s'esmenten al punt 3.1 (No tots els fets són notícia.).

En l'apartat 3.1 ens diu que n'hi ha fets que tenen sentit que siguin coneguts per tots i d'altres que no. Així doncs, per decidir quins fets són notícia i quins no es fan servir aquests criteris:

Excepcionalitat: He escollit aquesta notícia que ens explica que una dona amb 67 anys va donar a llum a dos nens bessons gràcies a un tractament de fecundació artificial als Estats Units. He escollit aquesta notícia perquè és molt poc habitual, atès que, en molts pocs casos, les dones que superen els 60 anys aconsegueixen quedar embarassades.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=367676&idseccio_PK=1021

Conseqüències per a la població: Per aquest apartat he escollit aquesta notícia que ens explica que a Espanya la població està molt preocupada per l'atur causat per la crisi econòmica.

He escollit aquesta notícia ja que l'atur és un fet que està afectant a molta gent.

http://www.lavanguardia.es/economia/noticias/20100331/53901164168/el-paro-se-convierte-en-el-unico-problema-por-el-que-crece-la-preocupacion-de-los-espanoles-cis-madr.html

Rellevància dels personatges implicats: Per aquest apartat he escollit aquesta notícia que ens explica que l'expresident dels Estats Units, George Bush, es va ennuegar amb una galeta i es va desmaiar. He escollit aquesta notícia perquè és un fet poc important però que va afectar a una persona molt coneguda i a causa d'això va ser notícia (ja que si hagués passat a una altra persona no ho hagués estat).

http://www.3cat24.cat/noticia/7698/altres/El-president-dels-EUA-es-desmaia-en-ennuegar-se-amb-una-galeta

Proximitat emocional: Per aquest apartat he escollit aquesta notícia que ens diu que ha mort una nena de 3 anys al caure d'un sisé pis. He escollit aquesta notícia perquè és un fet que ens afecta emocionalment per la seva tragèdia.

http://www.lavanguardia.es/sucesos/noticias/20100331/53901167474/muere-una-nina-de-3-anos-tras-caer-desde-un-sexto-piso-policia-judicial-valencia-valencia.html

Proximitat temporal: Per aquest apartat he escollit la notícia del terratrèmol que es va produir a Xile el 27 de Febrer del 2010. He escollit aquesta notícia perquè feia molt poc que s'havia produit el terratrèmol d'Haiti i per la gran magnitud d'aquest encara era notícia. Però aquest terratrèmol pel fet d'acabar de passar era més notícia que el trerratrèmol d'Haití.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=691467&idseccio_PK=1007

Existència d'imatges: D'aquest apartat seria un exemple qualsevol notícia de televisió.

"Efecte Agenda": Per aquest apartat he escollit aquesta notícia que ens diu que un avió va aterrar d'urgència, abans d'arribar al seu destí, per problemes tècnics. He escollit aquesta notícia perquè es va produir poc després de l'accident d'avió de Spanair i possiblement si no s'hagués produit aquest accident no s'hagués parlat d'això.

http://www.laprovincia.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2008082500_3_172258__Canarias-Otro-Spanair-destino-Lanzarote-aterriza-urgencia-Malaga

Les ficcions informatives: un experiment social o una irresponsabilitat periodística?

Aquest article va ser escrit per Raquel López i publicat al diari digital 3cat24.cat. La informació que se’ns dóna en aquest article la podem relacionar amb els continguts d’aquest segon bloc.

http://www.3cat24.cat/noticia/569567/societat/Les-ficcions-informatives-un-experiment-social-o-una-irresponsabilitat-periodistica

L’article ens parla de les ficcions informatives, és a dir programes que emeten una informació de gran impacte i rellevància per a la societat i que és fan passar per històries i situacions reals però en realitat són falses. Aquests programes ficticis es justifiquen afirmant que aquests simulacres són un exercici per veure quina és la reacció de la societat davant d’aquests fets i aconseguir aprendre de la situació per si algun dia passa de veritat. Però aquest argument és molt criticat per la majoria de la població i es molta gent la que està en contra d’aquests programes perquè són considerats un engany.

Aquest article, doncs, el podem relacionar amb els continguts del tema 2 ja que al punt 3.7 se’ns parla de la manipulació dels mitjans de comunicació, més concretament de la televisió. Així doncs, en aquest punt ens diu que els mitjans de comunicació ens manipulen, és a dir, ens fan creure que una cosa ha existit quan en realitat és falsa i que al llarg de la història s’ha aconseguit demostrar que els programes informatius han modificat imatges amb el pròposit de mentir (tal com mostra Raquel López al seu article). Però també ens diu que manipular no es només retocar o modificar imatges sinò que també parlem de manipulació quan els informatius només mostren aquella part de la realitat que més afavoreix els seus interessos propis i amaguen allò que els perjudica.

Un altre aspecte a destacar, tant de l’article com dels apunts, és que nosaltres tendim a creure tot allò que veiem a la televisió per la força de les imatges. Pel simple fet de que estem veient imatges d’un fet ens el creiem de manera espontània (si ho estic veient, m’ho crec), perquè les imatges comuniquen moltes coses i tenen la capacitat de disparar la nostra emotivitat i perquè de manera general tendim a creure tot allò que ens comuniquen els mitjans de comunicació. Per tant, hem de ser crítics davant de la informació que se’ns presenta i no creure tot allò que ens diuen.

Per altra banda, com a opinió personal, crec que els mitjans de comunicació s'aprofiten de nosaltres i ens manipulen per fer-nos creure allò que és del seu interés. I en el cas de les ficcions informatives és una indignació que els mitjans de comunicació, que ens haurien d'informar de manera objectiva d'allò que en realitat succeix, ens enganyin d'aquesta manera.

Comparació amb els mitjans de comunicació

Aspectes en comú:

- Tots tres són mitjans de comunicació de masses.

- Fan possible la comunicació social.

- El missatge ho reben moltes persones (audiència).

- Són adaptables a les necessitats de l'audiència.

- Hi participa un emissor i un receptor.

- Busquen fins econòmics.

- Tenen la intenció d'informar, d'entretenir i de comunicar.

Aspectes diferents:

TELEVISIÓ	RÀDIO	PREMSA ESCRITA
Canal visual i auditiu	Canal auditiu. El receptor comprèn amb l’oïda la informació.	Canal visual. El receptor llegeix la informació amb els ulls.
La major part de programes encara que el temps entre l'enregistrament i l'emissió sigui molt breu, són en diferit.	La comunicació és efímera. Els sons només són perceptibles el temps que duren en l’aire.	La comunicació és duradora: Les lletres es graven en un suport estable i perduren.
És un element més del grup, de la família,	Acompanya el receptor a casa i li permet fer altres coses.	No deixa fer altres activitats en el mateix moment.
El llenguatge: compta amb el prestigi de la lletra impresa i per tant és elaborat.	Llenguatge radiofònic: Clar, directe, poc elaborat, i molt pròxim a la comunicació oral interpersonal.	el seu llenguatge específic és configurat per el directe. La informació és visual.
El lector en controla l'exposició. Els receptors del missatge poden consumir-los en el moment més oportú, segons els seus gustos, interrompre'l quan vulguin, etc. A més a més, dóna la possibilitat de retornar en qualsevol moment a aprofundir sobre el que s'ha rebut	El lector no controla l’exposició. El receptor està obligat a comprendre el text en el moment de l’emissió i tal i com s’emeti.	El lector no controla l’exposició. El receptor està obligat a comprendre el text en el moment de l’emissió i tal i com s’emeti.
La pública és gratuita però també hi ha de pagament.	És gratuita	La majoria són de pagament però hi ha alguns gratuits.