Recomanació del Parlament europeu sobre "Educació Mediàtica"

http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?language=ES&type=IM-PRESS&reference=20081216IPR44614

El Parlament europeu suggereix introduir l’assignatura d’educació mediàtica a tots els nivells de l’educació escolar. Aquesta decisió es va prendre a partir d' un informe que va ser aprovat per la gran majoria dels diputats. També es proposa millorar les infraestructures a les escoles per tal que tots els nens i nenes tinguin accés a Internet, així com també es proposa l’alfabetització mediàtica dels adults. També destaca que l’educació mediàtica és molt important a les escoles d’educació especial ja que els mitjans de comunicació superen alguns dels obstacles de moltes discapacitats. D'altra banda, ens diu que aquesta educació mediàtica ha de començar a les llars i per tant es molt necessari l'alfabetització dels adults.

Avantatges i inconvenients: Aquesta assignatura tindria certs avantatges ja que és molt important que impulsem els mitjans de comunicació a les escoles perquè els nens i nenes es facin servir d'ells i puguin desenvolupar-se en la nostra societat canviant i així evitar l'analfabetisme mediàtic. D'altra banda, també és molt important perquè farem desenvolupar ,en els nostres alumnes, un pensament crític i no es deixaran manipular per aquests. També, i tal com diu aquesta notícia, és molt important treballar l'alfabetització mediàtica en els adults ja que aquests tenen un paper decisiu en la creació d'hàbits d'utilització dels mitjans de comunicació dels seus fills. Pel que fa als inconvenients, considero que n'hi hauria molt pocs però un d'ells serien els recursos econòmics ja que aquesta assignatura requereix una despesa econòmica per tal de dotar els alumnes de bones infraestructures.

Manifest per l'educació en comunicació

http://aulamedia.wordpress.com/manifest-per-l’educacio-en-comunicacio/

El manifest per l’educació en comunicació ens diu com a introducció que cada cop la nostra societat està canviant més i que tenim poc control sobre els processos que definiexen el marc d’aquesta vida actual, com la globalització o la tecnologia. També en diu que aquests canvis tecnològics i comunicatius requereixen un nivell de responsabilitat social i personal que no tenim.

D’altra banda, ens diu que l’educació actual resta impassible davant d’aquests canvis. Per tant, aquest manifest pretén plantejar nous instruments educatius, proposar camins per redissenyar l’educació i formar professorat amb projectes basats en les noves formes de comunicació. Amb l’objectiu d’ oferir als alumnes la possibilitat d’estar ben informats , d’estar preparats per intervenir i desenvolupar-se en la nostra societat canviant i , per tant, evitar l’analfabetisme mediàtic

Per aconseguir tot això plenteja diferents línies d’actuació:

1. La urgent necessitat d’establir un temps-espai per l’Educació en Comunicació a l’ensenyament obligatori. I es proposa començar per un taller setmanal a l’Educació Primària.
2. Disposar de tecnologia audiovisual en tots els centres docents.
3. Impulsar programes de formació del professorat i d’assessorament als centres docents en el camp de l’Educació en Comunicació.
4. Impulsar convenis de col·laboració entre mitjans de comunicació.
5. Elaborar, per part de professionals del món educatiu i de la comunicació, material didàctic per a l’Educació en Comunicació i que doni lloc a l’anàlisi crítica dels continguts.
6. Incorporar professionals de la comunicació als projectes i programes d’alfabetització destinats a tota la ciutadania.
7. Utilització i aprofitament dels diversos recursos infrastructurals de comunicació.
8. Acompanyar la figura del docent amb suports professionals complementaris per al ple desplegament de l’Educació en Comunicació.
9. Plantejar nous models comunicatius.
10. Crear consells educatius en els mitjans de comunicació que representin un marc per a la cooperació entre les institucions mediàtiques, educatives i familiars, on es vetlli pels drets de la infancia i la joventut.

"LLibre Blanc: L'educació en l'entorn audiovisual"

http://www.cac.cat/web/recerca/quaderns/hemeroteca/detall.jsp?NDg%3D&MQ%3D%3D&Jyc%3D&MTM%3D

Actualment i cada cop més els mitjans de comunicació tenen un impacte molt gran en la vida dels nens i joves. A més a més les tecnologies també estan en constant progrés i això fa que aquestes ofereixin noves possibilitats i oportunitats per a l’educació. Per això, aquest llibre blanc pretén aconseguir un entorn audiovisual conseqüent amb els valors ètics i educatius d'una societat democràticament avançada. Però per aconseguir això ens diu que hem d’actuar entorn 3 dimensions: la protecció de la infància i la joventut, la política audiovisual en relació amb els infants i joves i la política educativa.

Els 20 punts de conclusió estan relacionats, doncs, amb el món de l’escola i de l’educació. Però, al meu parer, els tres que em semblen més interessants des de la perspectiva de l’escola són:

Punt 5: Alguns dels continguts audiovisuals són caracterizables com a continguts de risc perquè suposen un perill potencial que pot o no tenir conseqüències directes o indirectes en la formació dels teleespectadors i teleespectadores.

En aquest punt es fa referència a què molta de la programació que veuen els nens i nenes no és l’adient per a la seva edat. Com a mestres hem de tenir en compte això i saber el que veuen els nostres alumnes ja que moltes vegades això influeix en la seva manera de comportar-se, en els seus valors, actituds, entre d’altres. També proposar treballar això a les aules i fer crítics als nostres alumnes per tal que vegin continguts televisius adients i plens de coneixements, cultura, valors, etc. I no deixar-nos “hipnotitzar” i “manipular” per aquesta.

Punt 17: S'observa un divorci entre la televisió i l'escola resumible en els punts següents:

• Els valors que ha de transmetre l'educació no són els que apareixen i es fomenten a través de la televisió.

• La inèrcia de la pedagogia tradicional no subministra mètodes adequats al nou entorn audiovisual.

• El consum il·limitat de televisió inevitablement deixarà poc temps per a l'estudi o per al descans nocturn.

Aquest punt és molt complet i ens fa referència a diversos aspectes importants a tenir en compte des del vessant de l’educació. Primerament ens diu que els valors que es trasmeten a l’escola i als mitjans de comunicació no es corresponen. Així doncs, moltes vegades els mitjans de comunicació estan més preocupats en veure els nens com a consumidors que en complir la seva funció educadora i no pensen en ells com persones a les quals cal formar en valors, coneixements, sabers...i això com a mestres ho hem de tenir en compte (aquest fet ho podem relacionar amb el tema 3). Per altra banda, també ens diu que la pedagogia tradicional no impulsa mètodes per a les noves tecnologies. Això també és molt important ja que com a futurs mestres i en una societat tecnológicamente cada cop més avançada hem d’impulsar nous mètodes que permetin entorns rics audiovisuals ja que els nens i nenes s’han de fer servir d’ells per poder desenvolupar-se actualment en la nostra societat i també en un futur. Per altra banda, també ens diu que el consumisme excessiu de televisió fa que els nens destinin poc temps a l’estudi o al descans. Això és important perquè hem de fer conscients als pares que els nens i nenes han de descansar i destinar temps a l’estudi i que per tant és molt important el control patern alhora de veure la televisió.

Punt 11: Per a la indústria audiovisual, els nens i nenes són uns consumidors especialment llaminers i fàcils de manipular, la qual cosa es posa en relleu en les campanyes mediàtiques i publicitàries que acompanyen la programació televisiva en general.

Aquest punt és important tenir-lo en compte ja que hem de fer conscients als nostres alumnes de què la televisió ens manipula i moltes vegades ens fa creure coses que no són reals i també que han de ser crítics i saber que tot allò que surt a la televisió no és el millor, però ens ho mostren així per tal de fer-nos grans consumidors.