"LLibre Blanc: L'educació en l'entorn audiovisual"

http://www.cac.cat/web/recerca/quaderns/hemeroteca/detall.jsp?NDg%3D&MQ%3D%3D&Jyc%3D&MTM%3D

Actualment i cada cop més els mitjans de comunicació tenen un impacte molt gran en la vida dels nens i joves. A més a més les tecnologies també estan en constant progrés i això fa que aquestes ofereixin noves possibilitats i oportunitats per a l’educació. Per això, aquest llibre blanc pretén aconseguir un entorn audiovisual conseqüent amb els valors ètics i educatius d'una societat democràticament avançada. Però per aconseguir això ens diu que hem d’actuar entorn 3 dimensions: la protecció de la infància i la joventut, la política audiovisual en relació amb els infants i joves i la política educativa.

Els 20 punts de conclusió estan relacionats, doncs, amb el món de l’escola i de l’educació. Però, al meu parer, els tres que em semblen més interessants des de la perspectiva de l’escola són:

Punt 5: Alguns dels continguts audiovisuals són caracterizables com a continguts de risc perquè suposen un perill potencial que pot o no tenir conseqüències directes o indirectes en la formació dels teleespectadors i teleespectadores.

En aquest punt es fa referència a què molta de la programació que veuen els nens i nenes no és l’adient per a la seva edat. Com a mestres hem de tenir en compte això i saber el que veuen els nostres alumnes ja que moltes vegades això influeix en la seva manera de comportar-se, en els seus valors, actituds, entre d’altres. També proposar treballar això a les aules i fer crítics als nostres alumnes per tal que vegin continguts televisius adients i plens de coneixements, cultura, valors, etc. I no deixar-nos “hipnotitzar” i “manipular” per aquesta.

Punt 17: S'observa un divorci entre la televisió i l'escola resumible en els punts següents:

• Els valors que ha de transmetre l'educació no són els que apareixen i es fomenten a través de la televisió.

• La inèrcia de la pedagogia tradicional no subministra mètodes adequats al nou entorn audiovisual.

• El consum il·limitat de televisió inevitablement deixarà poc temps per a l'estudi o per al descans nocturn.

Aquest punt és molt complet i ens fa referència a diversos aspectes importants a tenir en compte des del vessant de l’educació. Primerament ens diu que els valors que es trasmeten a l’escola i als mitjans de comunicació no es corresponen. Així doncs, moltes vegades els mitjans de comunicació estan més preocupats en veure els nens com a consumidors que en complir la seva funció educadora i no pensen en ells com persones a les quals cal formar en valors, coneixements, sabers...i això com a mestres ho hem de tenir en compte (aquest fet ho podem relacionar amb el tema 3). Per altra banda, també ens diu que la pedagogia tradicional no impulsa mètodes per a les noves tecnologies. Això també és molt important ja que com a futurs mestres i en una societat tecnológicamente cada cop més avançada hem d’impulsar nous mètodes que permetin entorns rics audiovisuals ja que els nens i nenes s’han de fer servir d’ells per poder desenvolupar-se actualment en la nostra societat i també en un futur. Per altra banda, també ens diu que el consumisme excessiu de televisió fa que els nens destinin poc temps a l’estudi o al descans. Això és important perquè hem de fer conscients als pares que els nens i nenes han de descansar i destinar temps a l’estudi i que per tant és molt important el control patern alhora de veure la televisió.

Punt 11: Per a la indústria audiovisual, els nens i nenes són uns consumidors especialment llaminers i fàcils de manipular, la qual cosa es posa en relleu en les campanyes mediàtiques i publicitàries que acompanyen la programació televisiva en general.

Aquest punt és important tenir-lo en compte ja que hem de fer conscients als nostres alumnes de què la televisió ens manipula i moltes vegades ens fa creure coses que no són reals i també que han de ser crítics i saber que tot allò que surt a la televisió no és el millor, però ens ho mostren així per tal de fer-nos grans consumidors.